Homonots

A la manera de Josep Pla, de qui pren el terme «homenot» per jugar-hi i transformar-lo en «homonot», Francesc Soler es planteja «recordar el que alguns homes han fet més enllà dels interessos particulars, immediats i petits» fins a esdevenir «un tipus singular, insòlit, que s’ha significat d’una manera remarcable». Soler entrevista deu homosexuals destacats i famosos (Jordi Llovet, Jaume Santandreu, Miquel Iceta, Jordi Petit, Armand de Fluvià, Llibert Ferri, Ferran Pujol, Ventura Pons, Nazario i Juan P. Julià) amb la voluntat de dibuixar la memòria col·lectiva de l’homosexualitat a Catalunya des dels darrers anys del franquisme fins a l’actualitat. La diversitat vital, social i professional dels entrevistats és una de les riqueses del llibre i, com reconeix Santi Vila en el pròleg, la llibertat i la normalitat actuals es deuen «al compromís de persones amb noms i cognoms; i entre elles, a bona part dels entrevistats en aquest llibre».